11/09/1714
Hola, em presento, sóc el Roger Vidal, tinc 20
anys i formo part de la infanteria de
Diputació del setge de Barcelona. M’han donat un vestit blau amb tocs vermells que m’agrada força.
Estic a segona línia d’atac i n’hi ha 10 persones per
10 a cada grup. Hi ha 10 o 11 grups.
Espero que no em falti el menjar que
guardo al meu havresac, ni tampoc la beguda que tinc en una carbassa. Tinc por
pel que passarà i no sé si podré tornar a casa a veure la meva família i amics
un altre cop més.
Els trobo a faltar a ells i al menjar que feia la meva mare de l’hort del meu
pare, que era pagès, però es va morir per una de les moltes malalties del poble.
Em crida el coronel, si no escric més és que estic
mort.
12/09/1714
Hola, encara estic viu i no sé ni com. Però ja no duraré molt
més. Em sento sense energies i el meu fusell està a les últimes.
Hola, torno a escriure. És de nit i estic ferit, una
bala m’ha donat en el pit dret.
Us estimo: família, amics...
Adéu...
Mentre em documentava vaig fer un estudi sobre els vestits i l'equipació dels soldats. Aquestes són algunes mostres de la meva feina:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada