Hola, em dic Mar, després de dur a terme una recerca del 1714 he decidit fer una crònica d’aquella època posant-me en la pell d’una noia de 14 anys.
Aquesta feina m’ha servit per saber més coses sobre 1714. No l'hem feta seguit la típica dinàmica d’aula: exercicis, apunts... M’he informat d’una forma més entretinguda i no s’ hem ha fet gens pesat; ha estat molt bona idea treballar d’aquesta manera i m’ha servit moltíssim.
La finalitat principal era fer aquest text però he fet molt més que això sense adonar-me’n i estic molt satisfesta del resultat.
Les fonts de consulta que he utilitzat han estat aquestes:
CRÒNICA 1714
" 2 de gener, 1714
Portem ja 12 anys de guerra. La meva família i jo estem farts dels bombardejos constants. Hem hagut d’anar a viure a Roda de Barà, la casa del poble.
Quan dic família em refereixo només a la mare Maria i els meus cinc germans. Passem molta gana perquè el menjar és molt escàs, igual que els diners. La mare ha de criar sola al Miquelet que acaba de néixer ja que el pare fa 12 anys que està a la guerra i no dóna senyals de vida.
Jo ja tinc 14 anys i em començo a donar compte de les coses, possiblement, el pare ja no tornarà, no crec que després de 12 anys de combats i molt dures condicions hagi sobreviscut, a vegades donaria el que fos perquè ell no hagués estat tan sa i tan fort quan el van obligar a anar a la guerra.
La mare es pensa que no sé res de la seva vida “ nocturna” , torna tardíssim a casa i passa tota la nit fora, ella diu que està treballant a la taberna de cambrera per portar diners a casa però jo no m’ho crec del tot, no ho entenc, si el pare porta 12 anys sense venir a casa, d’on va sortir el Miquelet, i el Pau que té 3 anys, i la Clara que en té 7?
Només espero que el pare torni algun dia i que nosaltres puguem tornar a la vida que teníem abans a Barcelona, tot era més fàcil i no teníem problemes, el pare treballava al camp i la mare es quedava a casa cuidant-nos, quan arribava de la feina sempre estavade molt mal humor, la mare li curava les ferides de les mans i mantenien una llarga discussió a la taula de la cuina.
Enyoro aquells crits i els prefereixo mil vegades més que els canons que cada dia sentim i que desitgem que callin."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada