Hola, sóc la Mariona Esteve i
Corbalán de 2on ESO A de l’Escola Pia Nostra Senyora. Dins del projecte jo he
fet un treball sobre la vida de les dones de principis del segle XVIII i per
compartir les meves conclusions en aquest bloc he volgut ficar-me a la pell d’un
personatge de 1714. Concretament he triat Maria Anna de Copons, perquè crec que
és un exemple per de dona d’aquella època.
A mi m’ha agradat fer aquest treball perquè he après molt de la vida de les
dones del 1714 i perquè considero que és una part de la nostra història. Crec
que conèixer la nostra història ens ajuda a entendre millor perquè ara lluitem
per uns drets que varem perdre l’any 1714.
ESPERO QUE US AGRADI!!!
Maria Anna de Copons
“Em dic
Maria Anna de Copons. Vaig néixer l’any 1687 a Alella i vaig morir l’any 1720.
Sóc filla
de Ramon de Copons i de Josepa d’Armengol, filla del baró de Rocafort, Antoni
d’Armengol. Em vaig casar amb Josep Subirà i Julià, baró d’Eroles i d’Abella,
que va participar a les Corts(1701-1702 i 1705-1706). Per mala sort em vaig quedar viuda, i poc
després em vaig tornar a casar amb Francesc d’Areny de Queralt i de Torralla,
segon baró de Claret, membre de la Junta de Braços del 1713 i nomenat Comte
d’Areny pel rei Carles III. La meva germana va està casada amb Josep Antoni
Mata i de Copons, compte de la Torre de Mata i un dels capitans de la Coronela
de Barcelona i membre de la Junta de Guerra.
Durant el
setge, estant a Alella, em visitava sovint el comandant de la tropa borbònica,
el baró de Querchois. En una de les seves
visites, em vaig assabentar que el comandant havia rebut ordres del duc de Pòpoli de marxar amb la
seva guarnició cap a Mataró, ja que
preveia l’assalt a la ciutat de quatre-cents fusellers embarcats a Barcelona
per atacar als borbònics. La meva insistència perquè no hi anés o simplement enviés
un destacament, va fer que al final aconseguís que m’ensenyés l’ordre del duc
per justificar que se’n anava. Llavors vaig haver de donar l’avís al comerciant
austriacista Salvador Lleonart, que va embarcar cap a Barcelona, on va alertar
el coronel Ermengol Amill i els seus homes, que estaven a punt de sortir cap a
Mataró. També ho va comunicar al govern i al
comandant en cap, Villarroel, que van optar per aturar l’assalt a
Mataró.
A prop
d’una confidència, el duc de Pòpoli va reforçar la localitat amb més de 1.300
homes, fet que hauria convertit l’expedició del coronel Amill en un fracàs
sense remei.”
WEBGRAFIA:
|
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada