Hola, som l’Arnau i el Guillem, alumnes de 2n
d’ESO de l’Escola Pia Nostra Senyora i amb aquest escrit us presentem el nostre
treball d’empatia històrica del 1714.
Ens hem posat a la pell d’en Marc, un noi que
es troba un diari d’en Joaquim, un nen anomenat Joaquim que tenia la costum d’apuntar-ho
tot i que va viure el setge de Barcelona i ens explica com de durs van ser
aquells dies.
Amb aquest treball volem aconseguir que la gent pugui saber i entendre què va passar al 1714 i si pot ser de forma divertida llegint una història com si fos un conte.
Fent aquesta feina nosaltres hem pogut ampliar el nostre coneixement sobre aquesta guerra que no és qualsevol, és la guerra que van passar els nostres avantpassats. A més, com que aquest any és el tricentenari, hem disposat de moltes i variades fonts d'informació. Per altra banda, com que ho estàvem treballant a classe ho teníem ben fresc al cap i hem pogut entendre més bé tot el que hem llegit, vist i sentit.
Aquest treball ens ha agradat bastant perquè, a part de ser una cosa nostra, ho hem treballat de manera diferent i més divertida que no pas fent exàmens o activitats tot el dia. a més, la professora ens ajudava tota l'estona i això s'agraeix.
Fonts de consulta
Aquest és el diari de'n Joaquim:
Varis autors, La Guerra de Successió dia a dia, Barcelona, Sàpiens, 2013
Aquest és el diari de'n Joaquim:
RELATS DEL 1714
¨ Trets, trets i més trets, aquesta era la
banda sonora de la guerra de Successió. Em dic Joaquim i tinc 24 anys. Jo, com
altres nens, vaig patir el setge de Barcelona i, us explicaré com ho vaig
viure.
25 de maig
de 1692, el dia que vaig
néixer. La meva família i jo vivíem a Barcelona. El meu pare va morir quan jo
tenia dos anys a causa d’una malaltia anomenada pesta, una epidèmia molt
comuna. Els diners que arribaven a casa eren gràcies a la meva mare Marta que
treballava en una senzilla botiga d’instruments musicals. Com que ma mare
treballava molt, el meu germà Martí em cuidava i feia tot el que podia a casa.
Vesteixo amb el que fa uns anys era la
roba del meu germà. Una camisa que abans era blanca i tenia tots els botons, faixa
de color vermell, pantalons amples i unes espardenyes amb la sola gastada. De
tant en tant, porto una gorra per cobrir-me el cap que era del meu estimat pare. No sé llegir ni
escriure, així que crec que seré hostaler, com ho va ser el meu pare.
16 de
novembre de 1700, uns mesos
després de que jo fes 8 anys, un noi de 17 anys anomenat Felip d'Anjou, nét del rei de França, va ser nomenat Rei d’Espanya
per Carles II, que va morir sense descendència l’1 de novembre.
A la meva mare, aquest nou rei conegut com a Felip V, no li agradava,
però... quin remei! érem el poble i no teníem dret a la queixa ni accés a res relacionat amb el poder.
22 de gener
de 1701, el nou rei espanyol
va entrar dins del seu regne pel poble d’Irún, al País Basc.
5 de
novembre de 1701, el jove
príncep francès de 17 anys i Maria Lluïsa Gabriela de Savoia es casaven a l’església
parroquial de Sant Pere de Figueres.
31 de març
de 1706, es clausuren a
Barcelona les Corts Generals convocades per l’arxiduc Carles.
2 d‘abril de
1706, l’exèrcit
franco-espanyol comença a prendre posicions als voltants de Barcelona per
assetjar-la.
René de Froulay de Tessé era el comandant
suprem de l’Exèrcit francès a Espanya. Segons el seu parer, la recuperació de
Barcelona no era una qüestió prioritària, tot i que va acabar cedint als
desitjos de Felip V dirigint cap allà les seves tropes.
3 d’abril
de 1706, el comandament
borbònic llança un primer atac contra el castell de Montjuic.
Era una batalla entre la Coronela, força
armada formada per 5500 defensors i organitzada pels gremis que va defensar
Barcelona durant el setge de Felip V contra les tropes borbòniques formades per
uns 50000 soldats, integrat per 3 grans cossos militars, 40 batallons, 36
esquadrons i 30 naus de guerra.
12 de
juliol de 1713, Antoni de
Villarroel és nomenat comandant general de l’Exèrcit català.
25 de
juliol de 1713, les tropes
del rei Felip V arriben a les portes de Barcelona, comença el setge.
La gent estava molt nerviosa i no sabia què
fer. Les dones amb els seus fills i els més vells s’anaven a refugiar a les
muntanyes. Els joves i més forts es quedaven esperant per defensar la seva
terra.
A mi em va tocar anar amb la meva mare i,
veia de lluny, com la nostra ciutat natal queia en mans del nou rei.
Ens en vam anar a una ciutat desconeguda
per nosaltres, només sé que el trajecte va ser llarg.
Ara vivim en una casa més gran que la que
teníem i ma mare s’ha casat amb un home que té un bon sou.
12 d’agost
de 1713, el napolità
Restaino Cantelmo-Stuart i Brancia, duc de Pòpuli inicia la gran ofensiva
contra Barcelona però, aquesta resisteix. Davant dels seus fracassos va ser
substituït pel duc de Berwick.
19 de
desembre de 1713, l’exèrcit
borbònic celebra l’aniversari de Felip V disparant salves.
1 de febrer
de 1714, la flota borbònica
restableix el bloqueig marítim de Barcelona.
3 d’abril
de 1714, una bateria de sis
morters pesants comença a disparar des del Clot sobre Barcelona.
12 i 13 de
juliol de 1714, els
borbònics comencen a obrir la primera trinxera d’aproximació.
11 de
setembre de 1714, a dos
quarts de cinc de la matinada, el duc de Berwick ordena l’assalt final a la ciutat
per les set bretxes de la muralla.
11 de
setembre de 1714, a les set del matí en
Villarroel cau ferit al pla d’en Llull. A Casanova el fereixen al baluard de
Sant Pere quan ja han tocat les nou.
11 de
setembre de 1714, a les tres de la tarda, Berwick
dóna dues hores als catalans per rendir-se sense condicions.
11 de setembre
de 1714, Barcelona es
rendeix.
18 de
setembre de 1714, Cardona,
darrera plaça que resisteix els borbònics, capitula finalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada